L’Estat espanyol no te cap mania a apuntar al cap dels seus enemics. Ho va fer el 2017, envestint urnes i votants i perseguint per terra mar i aire els representants socials polítics dels catalans (encara ara); ho ha fet des de 2010 amb una sentència del TC contra el català com a eina d’integració i cohesió social a Catalunya, i ho continua fent posant setge a Sant Jordi, en tant que festa nacional encoberta de Catalunya i únic dia de l’any en què la llengua i la cultura catalanes –i el llibre com a element natural imprescindible– són els protagonistes i porten la veu cantant. El llibre en castellà s’endú el 49% de les vendes de l’any, contra el 42% del llibre en català, però Sant Jordi és l’únic heroi disposat a matar el drac per defensar la princesa i, aquell dia, el llibre en català s’endú el 52,3% de les vendes (veníem d’un 58%), pel 47,7% del llibre en castellà. La lògica d’Eduardo Mendoza és clavar-li un tret al cap a Sant Jordi i no és un rampell de màrqueting agressiu, ni l’atac d’un llop solitari. És un corrent de fons, poderós, que empeny i empeny i empeny per desbordar qualsevol dic de contenció autonòmic que trobi i acabar submergint completament el català. És un pla per expugnar el català de la seva terra amb molts actors, molts recursos i alguns cavalls de Troia. L’any passat l’alcalde Collboni es va inventar una beca de 80.000 euros públics perquè algú escrigui en castellà, en lloc de fomentar la literatura original en català. Aquest any, Aena aterra a Barcelona amb un premi fora de mercat d’un milió d’euros per a narrativa en llengua espanyola... És una obvietat que el català necessita un Estat al darrere per no ser enterrat, però la independència no sembla imminent i perquè no ens prenguin la llengua pròpia d’aquest país cal actuar ara. I això vol dir la societat civil, l’escola, l’associacionisme, els casals i ateneus, la cultura popular, els llibreters, el Correllengua que aquesta dies marxa des de Prada fins a València, Palma i l’Alguer... Als governants ja els posarà la història al lloc que mereixin; la resta no hi podem faltar. El 23 d’abril de 2026 ja ha passat, però Sant Jordi hi pot ser cada dia, parlant en català, llegint en català, comprant llibres en català, salvant el català.

© El Punt Avui