Confesso que hi havia posat esperances, malgrat que l’experiència tossuda em deia que seria cosa de quatre dies i que l’instint animal, dels amos no pas dels gossos, s’acabaria imposant. I així ha estat. La plaça de davant de casa ha tornat a convertir-se amb el bon temps en imant de gent que la considera un abocador de les necessitats de les seves mascotes malgrat que diàriament un sofert operari municipal s’encarrega de recollir tot allò que no hi hauria de ser. Feia dies, pràcticament una........

© El Punt Avui