S’ha convertit en una presència constant. Hi és sempre. Plogui, nevi o faci sol, te’l trobes de bon matí caminant amb pas tranquil però ferm pels voltants de casa, travessant el carrer o la plaça com si tingués un objectiu clar que ha d’entomar sense excuses. Va vestit amb dues peces de xandall que no conjunten, amb sabatilles d’esport, mascareta i guants. Faci fred o faci calor, sembla que el temps no l’afecti gens ni mica. No parla mai amb ningú i no respon a les salutacions. No li he sentit mai la veu.........

© El Punt Avui