Les sempre imprevisibles connexions neuronals m’han portat a un remot viatge de fa gairebé quatre dècades, a l’any 1990, en un endreçat nucli antic de Càceres i a una conversa que hi vaig mantenir amb el jutge Luis Manglano, en el marc d’un congrés dels jutges considerats més progres de l’Estat. Aleshores Manglano estava destinat a València, era un magistrat de províncies, i va tenir la gosadia, a partir d’una casualitat que va arribar a través d’unes escoltes telefòniques, de convertir-se en........

© El Punt Avui