Fins i tot havent-ho viscut en primera persona, se’m fa difícil creure que l’escena no ha estat fruit de la meva imaginació. Començo pel principi: necessitava desplaçar-me entre dos punts de Barcelona i a aquelles hores feia tanta calor que fins i tot les dents podien arribar a suar, així que per evitar acabar xopa com si hagués corregut la mitja marató al desert del Sàhara, vaig optar per pujar a un taxi. Quan el vaig veure venir de lluny, ja vaig visualitzar la meva........

© El Punt Avui