El carrer on visc va a petar a la platja, així que des de fa uns dies, sobretot els caps de setmana, és un viver de gent amb ànima de llangardaix que sent una atracció inexplicable per rostir-se. Personalment, se’m fa difícil entendre aquesta passió per trepitjar la platja les hores que més torra l’astre rei. I no serà que no em faig, estiu rere estiu, el propòsit d’enfosquir una mica el color de la pell, per aquella creença que el moreno ens fa més guapos. Tan bon........

© El Punt Avui