No hi ha hagut mai al món un “Govern de tothom”, de fet fins i tot les dictadures reconeixen la dissidència. Així que, naturalment, aquesta autodefinició del govern de Salvador Illa és una campanya propagandística que intenta fer veure que el fossat entre l’espanyolisme del 155 i l’independentisme ha deixat d’existir. I això sense necessitat de cap acord, reconeixement o reparació a la majoria social i política que va patir la repressió violenta de l’Estat, tant als carrers com des de les clavegueres.

Però la gran paradoxa d’aquesta operació publicitària és la poca intenció de dissimular del mateix Salvador Illa. En l’aspecte simbòlic, els reconeixements de la Generalitat socialista han anat a parar, de forma volgudament ostensible, a les mans de personatges públics que s’han significat obertament en contra de l’independentisme/catalanisme i fins i tot de la normalització lingüística del català. Alguns d’ells han estat en la primera línia de combat. José Crehueras, president d’Atresmedia –Antena 3, La Sexta– i del Grupo Planeta –La Razón–, es va emportar la seu d’aquest grup empresarial a Madrid i ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi. Francisco Javier Moll –El Periódico– ha tingut una actitud semblant i la mateixa distinció lliurada pel president Illa. Més enllà de la premsa, Loles León ha estat molt explícita i ha explicat com va anar la trucada en una entrevista a El País, quan el president de la Generalitat li va dir que sobre les creus de Sant Jordi “mano jo” i ella, contentíssima, va respondre “Que se jodan”. No se li pot negar la sinceritat.

Simbòlicament, la Generalitat ha premiat tres persones que fa molts anys que van triar Madrid com a lloc de residència i que, personalment, utilitzen molt poc o gens la llengua catalana. Una manera molt peessacé d’haver “prestat serveis destacats en la defensa de la identitat de Catalunya”, que és la condició necessària per rebre la gran distinció de la màxima institució d’aquest país. O, més ben dit, del govern de tothom que pensi com ells.

© El Punt Avui