El peatge del populisme
“Potser ens vam equivocar quan, alegrement, tots vam demanar que «fora peatges»”, va dir el president de la Generalitat, Salvador Illa, en la sessió de control d’aquesta setmana al Parlament. La reflexió venia a tomb d’una pregunta sobre què pensa fer el govern en vista del col·lapse de l’AP-7, una saturació que Illa va reconèixer. Molts diputats l’escoltaven fent gestos que ells no van participar en les campanyes contra els peatges. La memòria és feble. Els que llavors sí que vàrem defensar a contracorrent el manteniment d’un pagament per ús de les autopistes (això sí, cada vegada més baix fins a amortitzar la inversió per a la construcció, i actualitzant tan sols els costos de manteniment) ens vàrem sentir molt sols. Tant se val, no era una reflexió que busqués l’aplaudiment de ningú i, evidentment, no estava condicionada pels vots.
L’increment del trànsit a les autopistes només és una de les conseqüències de la retirada dels peatges. Cal considerar que, amb tota seguretat, tot i que s’hagués mantingut el pagament, el trànsit també hauria augmentat aquests anys. Seria el resultat........
