El poble s’ha despertat abans que el sol, com si la terra mateixa hagués decidit obrir els ulls primer. Una boira fina s’aferra als camps. Pels corriols de Farners regna un silenci imposant. El romaní es fa pas entre les roques, la farigola s’escampa com un sospir. Algú recull una fulla i se la posa a la butxaca, com qui guarda una carta d’amor que no vol llegir ara, sinó quan sigui lluny i necessiti recordar d’on ve.

Al pla, l’olor de festa surt de les cases com un record que es nega a dormir. Més de cinquanta mil persones han entrat al cor de la Selva amb la set d’alguna cosa que no es pot comprar als supermercats: el gust d’un temps que encara respira, que encara sap a herba fresca i a mà que ha xinxollat garrafes amb paciència de rellotge antic.

La ratafia no és només un licor. És la veu d’avis que mai van escriure llibres, però que van deixar la recepta dins d’un pot de galetes al fons de l’armari, amb una etiqueta escrita a mà que deia “per als dies de fred”. Hi ha qui hi posa........

© El Punt Avui