Més de 27.500 espectadors han anat a veure Balandrau, vent salvatge el primer cap de setmana d’estrena a les sales de cinema. Així, la pel·lícula de Fernando Trullols s’ha erigit com la més vista a Catalunya aquests dies. Com una dels milers de persones que s’han sentit atretes per aquesta producció, que s’inspira en la història tràgica que va viure un grup de muntanyencs fa 25 anys quan es van veure sorpresos per la força d’un torb de 138 quilòmetres per hora, amb el desenllaç de nou morts, diria que el film compleix les expectatives del públic: la recreació, amb llicències narratives, d’uns fets reals i dels seus protagonistes, l’homenatge a les nou víctimes mortals i el reconeixement als membres dels cossos d’emergència que van participar en el salvament i els voluntaris que van ajudar. És una història èpica que remou i commou i que, tal com passa amb el documental del 2021 Balandrau, infern glaçat, deixa algunes reflexions vitals. Com la que gira al voltant de la força mental de Josep Maria Vilà i que va ser clau a l’hora de sortir-se’n. O la tossuderia que va exhibir el cap de bombers d’Olot, Jordi Francés Buxó (1945-2025), durant l’episodi. Tot això i més fa que els aplaudiments al final de la projecció, inusuals als cinemes, estiguin completament justificats.

© El Punt Avui