Us parlaré, des de la indignació més absoluta d’una pràctica que afecta directament les famílies en un dels moments de màxima vulnerabilitat. I, per fer-ho, us posaré un exemple ben clarificador. 

Et truquen de la residència d’ancians on fa un parell d’anys tens ingressada la mare. Et diuen que ella se’n va amb l’ambulància cap a l’hospital i, neguitosa, sens dubte, agafes el cotxe amb la màxima urgència per anar cap allà. Evidentment, saps que no faràs res allà, donat que ella el que necessita són professionals que l’atenguin perquè els símptomes que presenta són, com a mínim, preocupants; n’ets conscient, d’això, però ho deixes tot enrere, a veure si aconsegueixes arribar abans que el vehicle medicalitzat que la transporta al centre mèdic, amb el desig d’acompanyar-la, per tal et vegi quan arribi, que es tranquil·litzi i per poder parlar, com més aviat millor, amb el facultatiu que l’atendrà, per rebre les explicacions oportunes. Les sales d’espera dels hospitals són espais plens d’acompanyants que esperen amb angoixa la informació del metge sobre l’estat de salut del seu........

© El Punt Avui