La quinzena novel·la del Màrius Serra –acabada de publicar– es diu El mal entès i, segons ha dit el mateix autor, és la seva novel·la més ambiciosa, i a fe que aquest és l’adjectiu escaient. Al llarg de més de 500 pàgines, Serra aconsegueix tocar gairebé totes les tecles imaginables de la vida: morts sobtades, morts inevitables, infidelitats, enganys, diverses variants de l’homosexualitat, èxits inesperats i fracassos previsibles, l’amor correspost i l’amor no correspost, entre moltes altres coses. L’acció té lloc tant a Catalunya (Barcelona, l’Escala, Maçanet-Massanes...) com a l’estranger (Nova York, Guatemala, Mèxic i –entre bastidors– Nova Zelanda). El mal del títol està representat en la forma (diguem-ne casolana) d’un editor català gairebé psicòpata i també en la forma (diguem-ne possible) d’una banda guerrillera centreamericana que no dubta a gravar els assassinats dels seus ostatges. El malentès del mateix títol també té diverses formes: una filla que resulta no ser biològica o bé noms d’animals i llocs molt coneguts que tenen orígens falsos... A més a més, aquesta diversitat de situacions, personatges i localitzacions és del tot creïble i enganxa el lector a partir del primer capítol, ple de girs alarmants. Hi ajuda l’estil, que aconsegueix ser alhora objectiu (meticulós, descriptiu) i subjectiu (emotiu, compassiu). Pel que fa a l’estructura, Serra fa encaixar totes les peces del trencaclosques argumental amb la mateixa habilitat que feia servir per a les seves novel·les ludocriminals (com ara La novel·la de Sant Jordi), amb la diferència que en aquestes les peces en qüestió són limitades als confins de rigor del gènere noir, mentre que a El mal entès el trencaclosques narratiu –un cop muntat– té un abast universal, ja que parla dels dos pols titulars ja esmentats, que fan tremolar l’agulla de les brúixoles personals de tothom. I avui en dia, més que mai.

© El Punt Avui