Dec ser estranya de mena perquè quan se’m trenca una peça: una tassa, un gerro o fins i tot un plat, em sap un greu immens. No suporto posar a taula plats escabotats ni tampoc recompondre peces amb coles. Davant les coses trencades, sempre hi veig més la pèrdua que no pas la bellesa. El setmanari local dedicava un monogràfic a Tornar a començar, on diverses persones explicaven com la vida els havia canviat després d’un accident, d’una migració en solitari amb només dotze anys o de la mort sobtada d’un gran amor... Històries duríssimes que et deixen glaçat. I tanmateix, totes aquestes persones tenen una........

© El Punt Avui