Diumenge de Rams. Sortíem de casa amb la palma –treballada amb filigranes– ben alta o arrossegant-la pels carrers, i amb el ram d’olivera o de llorer que, un cop beneït, acabaria penjat al balcó tot l’any. Estrenàvem roba, visitàvem els padrins, fèiem la foto de rigor i ja teníem el tortell –de matafaluga, de nata, de crema o de massapà–. Caminàvem amb aquella barreja estranya d’orgull i recolliment. A l’església, l’olor d’encens s’enganxava a la roba i al record, mentre el silenci imposava més del que enteníem. Venien dies tristos i feixucs. Divendres Sant........

© El Punt Avui