Fa setmanes que Sílvia Paneque és a l’ull de l’huracà. La pressió que aguanta és, senzillament, inaguantable: caldria remuntar molt temps enrere per trobar un excés similar de càrrega política concentrada en una sola cadira al govern de la Generalitat. Territori, Habitatge i Transició Ecològica no són tres carpetes qualssevol. Són, probablement, tres dels grans reptes estructurals del país. Tres conselleries en potència, tres fronts oberts alhora que, tanmateix, Illa va decidir empaquetar en una sola macroconselleria que, per pressupost, volum i conflictivitat, és un autèntic monstre administratiu.

Paneque haurà de gestionar la crisi de Rodalies durant tot el que queda de mandat, i simultàniament ha de resoldre crisi de l’habitatge, que cada dia expulsa els veïns dels seus barris. En paral·lel, ha de pilotar la transició ecològica: emergència climàtica, infraestructures energètiques, mobilitat sostenible… gairebé res. I, per si no n’hi hagués prou, és també la portaveu del govern, una tasca que en el govern anterior assumia una persona a jornada completa. L’executiu d’Illa té 16 consellers, però només en veiem dos: Dalmau i Paneque. Quan la hiperexposició recau sempre en els mateixos, alguna cosa falla en l’arquitectura governamental. Potser ha arribat el moment de repartir millor les responsabilitats. No per salvar una consellera –el gran error de la qual ha estat voler fer de parallamps del govern espanyol en el tema de Rodalies–, sinó per fer governable el país. Per sentit comú institucional. Per eficàcia política. I, també, per salut democràtica.

© El Punt Avui