Madrid i els seus virreis mai han complert cap promesa pressupostària amb Catalunya. Com que ho sap tothom des de sempre, sorprèn que Illa i els seus socis invoquin la confiança en la paraula donada. O potser no, la cosa és pitjor i els qui en realitat escenifiquen que els donen una darrera oportunitat simplement intenten justificar un cop més el seu col·laboracionisme amb Madrid. Intenten teatralitzar –un cop més– que els han enganyat quan ja assumien que serien enganyats. Després de tants enganys consecutius els enganyats necessiten una comèdia amb més estira-i-arronses perquè no semblin tan babaus. No, no és pas allò que si t’enganyen dues vegades és culpa teva, ja que en portem més de dues-centes vegades. Tothom se sap el guió i el final. Un avorriment. I més quan s’ha escenificat “aquest cop, no, aquest cop serà diferent”… La setmana passada, quan caducava la data final, van decidir allargar els límits de la negociació fins a la data de la votació al Parlament. Si la direcció d’ERC volia ser creïble simplement havia de convocar la militància que va avalar el pacte amb Illa a votar de nou si estan d’acord amb el resultat i les noves promeses. Constatem que ERC, lluny de recosir-se, s’està desfilant. Els sectors crítics ja han perdut tota esperança i estripen el carnet. Estan perplexos que es prioritzi l’estabilitat –temporal i caduca– dels governs del PSOE, d’Illa i Sánchez, per sobre de la credibilitat d’ERC. Com podrà ERC canviar de discurs si tot ho fia només a un front anti PP-Vox? Qui fa de vassall esdevé vassall.

© El Punt Avui