I tu, fa jas ‘promts’?
La paraula de moda és promt, que tot i tenir una diversitat de tradicions al català o a qualsevol llengua del nostre entorn s’acaba pronunciant com si l’acabéssim de recuperar del diccionari Pompeu Fabra. És el mot que es fa servir per descriure les instruccions, les ordres o les indicacions que es donen a qualsevol programa d’intel·ligència artificial perquè faci la feina que li demanes. En pocs mesos veurem sorgir veritables experts en promtomologia que faran cursets sobre com treure’n el màxim profit. En realitat, descobriran la sopa d’all: allò que realment marca la diferència entre un ús banal i sense valor afegit de la IA i un ús profitós i diferenciat és la tecnologia més humana de totes: la llengua i el llenguatge. Encara que els programes ens ajuden a escriure sense errors d’ortografia i amb una sintaxi gairebé exacta, el domini de la llengua i del llenguatge té a veure amb el nostre intel·lecte i la nostra formació. Educar en llengua i en literatura té beneficis directes en l’ús intel·ligent de la IA; llegir els clàssics i també els moderns, i cultivar la creació literària encara que sigui en la intimitat ens farà més competitius i ens donarà més autonomia personal davant d’uns màquines que tenen una gran voracitat de substitució. Parlar bé, escriure millor que no ho fem i ampliar el vocabulari per fer servir mots més precisos ens farà més forts i sobirans davant la IA. Exactament com ha estat sempre.
