Després de tants d’anys de fer-ho servir, s’ha acabat imposant la definició del concepte “territori” que en tenen la metròpoli barcelonina i tots els seus altaveus. És a dir: territori és tot allò que no és l’àrea metropolitana de Barcelona. Quan una ràdio pública, un líder social, un partit, una empresa... utilitzen el concepte “fer territori” o “anar al territori”, no es refereixen mai a cap dels municipis que formen l’àrea metropolitana, sinó que l’usen com a sinònim del que abans se’n deia erròniament “comarques”. És obvi que ningú pensa que Barcelona i la seva àrea no tenen “territori”; en realitat, el que s’amaga rere aquesta distinció és una visió distorsionada de la realitat del país segons la qual hi ha dos nivells: el metropolità i un altre de secundari que, no cal dir-ho, és la resta del país. I molts dels problemes que pateix això que en diuen “territori” són deguts precisament a aquesta visió distorsionada que impedeix planificar pensant en el país com un conjunt. El recent episodi de la ventada n’és un exemple, però en podríem posar molts. I mentre no es corregeixi aquesta distorsió, creixerà una distància entre el fenomen metropolità i la resta que esdevindrà molt negativa per al conjunt del país. Perquè les dues realitats es necessiten i s’expliquen mútuament; si s’exclouen, desvertebrem el país.

© El Punt Avui