La pressió de les crítiques ha forçat finalment Ursula von der Leyen a fer marxa enrere i defensar la solidesa del compromís europeu amb el dret internacional. Davant la conferència d’ambaixadors comunitaris, dilluns a Brussel·les, la presidenta de la Comissió Europea havia convidat la UE a adaptar-se al nou desordre global abandonant el seu tradicional paper de guardiana del sistema multilateral vigent des del final de la Segona Guerra Mundial. L’impacte de les paraules de Von der Leyen no podia ser més demolidor: no només expressava la renúncia als valors fundacionals de la Unió per abraçar la llei de la selva que regeix ara el nou escenari internacional, sinó que transmetia la viva imatge de la confusió alimentant l’olla de grills en què s’ha convertit la UE, on la idea d’Europa es difumina i cada capital balla al seu propi dictat.

Les crisis a la UE són més norma que excepció. S’han encadenat durant els seus més de 60 anys d’història i –més bé o més malament– s’han anat capejant. La d’ara, però, és de naturalesa existencial, ja que és la mateixa supervivència de la Unió –del projecte d’integració dels seus membres– la que està amenaçada, en un món dominat per homes forts que tiren pel dret en flagrant violació de la legalitat internacional. La desorientació d’Europa l’hem vist a Gaza, amb l’eixordador silenci davant el genocidi palestí, i ara a l’Iran, sense una condemna unànime a la il·legalitat de la guerra dels EUA i Israel. Es podrà culpar del desconcert la falta de lideratge, la crisi sistèmica del capitalisme, la guerra de Putin a Ucraïna, la ruptura de l’aliança transatlàntica o els intents de l’extrema dreta de dinamitar el projecte europeu des del cor de les institucions. La realitat és que la UE vacil·la davant una cruïlla que la pot dur a la irrellevància global. El repte és ara revifar l’europeisme, respondre a la realitat d’un món abruptament canviant sense perdre la pròpia ànima: la defensa de la pau i els valors democràtics. Hi ha eines –com ara l’informe Draghi per guanyar competitivitat i sobirania i no caure en el declivi– i hi ha principis per orientar el rumb. Cal visió, convenciment, determinació i voluntat política per fer front a l’embat.

© El Punt Avui