Durant bona part del segle XX, les ciutats van mirar els rius gairebé com un problema. El riu era el lloc on anaven a parar les aigües residuals, les deixalles i tot allò que la ciutat preferia no veure. Amb la industrialització, molts cursos fluvials es van convertir en canals degradats, contaminats i sotmesos a una pressió urbana i industrial que semblava inevitable. El riu era el darrere de casa. El Besòs n’és, probablement, un dels exemples més clars. El Ripoll va passar per una situació semblant. Aquella manera d’entendre els rius va començar a........

© El Punt Avui