Prova de foc de la Nit de les Lletres Catalanes
La Nit de Santa Llúcia, que va néixer el desembre del 1951 en la clandestinitat d’un règim que havia anorreat la llengua catalana però que comptava amb escriptors, editors i llibreters que no sucumbien ni a la resignació ni a l’autoritarisme, ha passat a la història. Aquest dissabte viurem la prova de foc de la Nit de les Lletres Catalanes, una “gran” gala impulsada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans que deixa enrere la històrica celebració del desembre però que diuen que en recollirà el llegat i l’esperit. No podria ser d’una altra manera, donada la situació d’emergència que pateix el català, i per això la vetllada d’aquesta nit ha d’aplegar i reforçar no només el sector editorial sinó la llengua que el vehicula. L’aliança de les dues entitats organitzadores –amb la implicació de la Generalitat i d’altres entitats– ha bastit un canvi de nom i de model, que trasllada la festa al març, un mes proper a la diada de Sant Jordi, i, per tant, la presa de la decisió ha estat condicionada pels interessos comercials. També proposen un acte a gran escala, més mediàtic (la gala serà retransmesa en directe per 3Cat), amb més premis, amb major dotació econòmica i amb un escenari imponent que la Nit de Santa Llúcia només havia tingut en dues ocasions excepcionals (per celebrar el 25è i el 50è aniversari): la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La gala es vol emmirallar en els premis Gaudí de cinema i embolcallar-la d’un glamur que habitualment passa només d’esquitllentes entre els professionals de les lletres. Un col·lectiu que viu un bon moment: el sector editorial a Catalunya representa un 53% de facturació a l’Estat i el llibre és la primera indústria cultural a Catalunya, amb una aportació de l’1% del PIB i amb més de 668 editorials i feina directa o indirecta per a 35.000 persones.
Eliminar la marca consolidada de la Nit de Santa Llúcia i canviar la data de celebració és arriscat, però tot plegat serà bo si no ens quedem només en l’embolcall. Si no es perd el que ha de ser l’essència d’una plataforma com aquesta: premiar la qualitat literària per sobre de la vessant mercantilista i la defensa de la llengua com a clau de volta per a la defensa del país.
