Una senyora m’escriu: “Referent al seu article a l’Avui, he de fer-li avinent que la bandera (de respecte) no es va perdre durant la guerra, sinó molt abans, com podrà deduir del vers que fèiem córrer clandestinament la jovenalla, i ja n’he fets vuitanta!”

“Una colla de traïdors / fa dies que amb gran fal·lera / cerquen la nostra bandera / per fer-li tots els honors. / I a la Mancomunitat / dependències, alts i baixos, / armaris, taules, calaixos, / tot ho porten remenat. / Però la bandera ideal / que és causa de tal desfici / no és trobada en l’edifici / que era sa casa pairal.” La senyora de vuitanta anys escriu aquests versos de memòria “i per això és possible que hi hagi algunes errades i........

© El Punt Avui