“Per què l’exèrcit és l’estament més crispat? Home, perquè hi ha una guerra civil i un bàndol vencedor que imposa els seus criteris al bàndol que ha perdut. Passen una colla d’anys i al país es produeix un canvi de generacions, però s’hi produeix a més la transformació política, que és una de les meravelles que han passat en aquest país. I si ara hi ha un problema de terrorisme, també hi era abans. I si hi ha atur, també n’hi havia abans; el que passa és que estaven treballant a Alemanya. I aquesta transformació fa que el bàndol que havia perdut es vagi integrant amb el bàndol guanyador. I al govern podem veure ministres que alçaven el braç al costat d’altres que eren a l’exili, i el mateix passa al magisteri, la justícia o les Corts. L’únic camp en el qual només continua el bàndol guanyador és l’exèrcit”.

No estem gaire acostumats que un tinent general digui aquestes coses.

“S’ha comès un error: l’aïllament social. Com que hi havia un pressupost escàs, es van començar a fer estatges i col·legis més barats per als militars.” (Jo penso que hi podríem trobar també altres intencions, en l’aïllament, però l’important és el que segueix). “I després resultà que els fills dels tinents coronels es casen amb filles de comandants, i això va creant un grup tancat”.

No hi estem gaire acostumats, no.

“Cal que l’exèrcit sigui estimat pel seu poble i temut pels exèrcits enemics. Però quan l’exèrcit comença a ésser temut pel seu propi poble, aleshores el menyspreen els exèrcits enemics. Tenim dos exemples típics: l’exèrcit del xa era un dels millors del món, però començà a ésser temut pel seu propi poble… «y cascó». I al polonès li passarà el mateix”.

El tinent general José Antonio Sáez de Santamaría, que fou encarregat per Suárez de dirigir la lluita contra ETA, diu que “per a entendre el terrorisme en el cas del País Basc cal remuntar-se a centenars d’anys, i veure’l científicament; si hi vas amb una actitud visceral, l’únic que aconsegueixes és agreujar el problema.”… “I sobretot cal no cometre errors policíacs, que poden crear més terroristes com els que estàs eliminant, com per exemple el cas Arregi, un tret en un control, detencions indiscriminades o reaccions viscerals”.

L’home que ha estat “Inspector General de la Policía Nacional” és realment un “general atípic”, com li va dir Martín Villa, però ell afirma a Mercedes Rivas, de “Tiempo/Interviu”, que un general demòcrata ha de ser un fet normal; que ell és asturià i que els asturians són intrínsecament demòcrates.

El mateix home que ha estat vuit anys cap d’Estat Major de la guàrdia civil diu que la lleialtat i l’honor són conceptes molt manipulables. “Quant a l’honor, és un concepte variable que sona a Calderón de la Barca, a segle XVIII i, a més, com que som un poble reprimit, l’honor s’ha localitzat en determinades parts.

Penso que l’honor és tenir la teva pròpia dignitat i fer responsablement el teu deure.” Podríem discutir conceptes i expressions amb el tinent general Sáez de Santamaría –que acaben de maltractar vergonyosament els processats pel 23 de febrer–, però confesso que em desarma la sorpresa de veure un militar espanyol dient que “me gusta vivir a tope, porque no hay más que una vida. Dicen que hay otra, pero de momento ésta es la segura”.

Convencerà alguns dels seus col·legues que, per a fruir de la vida, no és indispensable “meter en cintura a la nación”?

© El Punt Avui