Dimecres, 1 de juliol

La Confraria dels Eixugamorros arriba al 40è aniversari

Aquest dimecres Girona FM, l’emissora municipal, decideix fer la seva programació des de les instal·lacions del GEiEG de Sant Narcís. Hi ha motius per fer-ho. Dissabte s’inaugura oficialment el nou tartan de la pista d’atletisme de Palau-sacosta i se celebra el campionat de Catalunya d’atletisme absolut. Això fa que a la tertúlia es reuneixin el president, Francesc Cayuela, i tres històrics del Grup, Cèsar de Tiburcio, Tomàs Sobrequés i Josep Maria Pinsach. En Cèsar ha estat director general i ara és home fort de la Soca, la directiva de l’entitat. En Tomàs encara fa d’entrenador de l’equip de veterans d’hoquei després que dos trencaments del peroné el deixessin a la banda, i en Pinsach va ser gerent i és història viva de l’entitat. És durant la conversa que m’assabento que la Confraria dels Eixugamorros ha arribat als 40 anys i que ho van celebrar, com van sempre, amb un bon dinar a Can Selvatà, la seu on ara es reuneixen. I això em porta a recordar aquesta colla de gironins que durant quatre dècades han fet de l’amistat entorn de l’esport una manera de ser i de fer i que, amb l’excusa d’un bon tec, aprofitaven per trobar-se. I, és clar, he pensat en un bon amic, Josep Maria Casas, que ens va deixar fa vuit anys, i que es proclamava secretari d’en Pinsach i cap de protocol d’aquesta Confraria que no sé si és venerable però que ha donat als seus membres grans moments de companyonia.

Josep Maria Pinsach és el Gran Mestre d’aquesta Confraria, que va reunir una trentena llarga de membres el dia del 40è aniversari que va ser un homenatge a Josep Maria Casas, representat per la seva dona, Imma, i els seus fills Dani i Imma Casas. En Pinsach em recorda com va començar tot. Ell i en Casas són gent d’handbol i van fer moltes batalles junts, especialment a Sarrià de Dalt, on van coincidir, i al GEiEG, on com a dirigents i de manera amateur van aconseguir portar l’equip a la divisió d’honor l’any 1982. L’handbol els va reunir i després de deixar-ne la pràctica activa –en Casas era porter– van ser directius i sempre més van estar vinculats al GEiEG. El 1983 van decidir crear l’Associació de Veterans i Amics de l’Handbol Gironí, reunint gent, una manera de retrobar-se al voltant d’una taula. I d’aquí va sorgir la idea de fer una societat gastronòmica que es va concretar el 1986 amb la creació de la Confraria dels Eixugamorros, que va tenir la seu al recordat i enyorat restaurant Els Caçadors de Palol de Revardit d’en Santi Bosch. Quan s’hi posaven, s’hi posaven, i per això van crear tota una escenografia, amb uns pitets brodats per a cada membre i una cerimònia d’iniciació per als nous membres. També van idear la medalla commemorativa amb la catedral i Sant Feliu al davant i un porró a la part del darrere. Van començar una norantena de membres i al llarg dels anys van arribar a ser 140. Ara són 115. Tot primer encara feien un partit d’handbol, però ben aviat la reunió va derivar en una veritable festa gastronòmica. Ara, coses de l’edat, en fan dues anuals, una a l’estiu i l’altra al desembre. Quan Els Caçadors va tancar, es van refugiar al Cabrit de l’Avellaneda i posteriorment a Can Selvatà de Cornellà de Terri, on Miquel Viñolas actua d’amfitrió.

Als Eixugamorros se’ls reconeix pel pitet i la medalla, però el que els fa forts és l’amistat i els records al voltant d’una bona taula. Continuen ben actius i van voler reconèixer la figura de qui va tenir la idea de la Confraria. A........

© El Punt Avui