Per a un país que no té estat, el simbolisme és important. És un element que es critica molt si no va acompanyat d’acció política i obra de govern, però és important. El govern del president Illa ho sap i per això l’ha reduït a la mínima expressió. Posats a rematar la feina, sembla que fixar com a data electoral el dia que més li convingui al PSOE per fer-les coincidir amb les eleccions generals, no serà cap mena de problema. Cosa que converteix el debat de pressupostos en comèdia.

Comèdia pactada per uns i per altres. El PSC els fa servir per fer propaganda electoral. Els Comuns, per corregir la mala imatge que els va causar deixar caure el govern de Pere Aragonès, ara ja han dit que els aprovaran, són gent seriosa. I a ERC els permet gesticular amb la demanda a Madrid de la recaptació de la totalitat de l’IRPF –cosa ben interessant, d’altra banda– davant els sectors més sobiranistes. Tothom content fins al moment que sigui l’hora de la minorització. Perquè, si és cert el rumor que corre que Pedro Sánchez està estudiant fer coincidir les eleccions espanyoles amb les catalanes, és ben clar que l’agenda catalana passarà a dormir el son dels justos. Per a Catalunya serien unes eleccions minoritzades. El marc polític seria estatal: PSOE o extrema dreta. El marc mediàtic també: tothom donarà més importància a les eleccions de l’Estat. El debat dels lideratges: Sánchez o Feijóo. L’agenda, també espanyola: les qüestions catalanes després.

També es trenca allò que durant anys s’ha anomenat el vot dual: voto aquests a Catalunya però aquests altres a Madrid. Votant al mateix temps, aquest comportament és menys probable i molt favorable als partits espanyols amb sucursals catalanes. Però també obre la porta a jugar-se-la amb una posició indubtablement nacional. Per a algunes opcions pot ser una bona oportunitat. Sobretot per a aquelles estrictament catalanes que es presentin a Catalunya i a Madrid, i que s’atreveixin a fer-ho.

© El Punt Avui