M’agradaria veure com el que vivim en l’ignominiós darrer cas del president Pujol i l’Audiencia Nacional es converteix en precedent d’un nou funcionament de l’independentisme. Turull i Junqueras, Junts i ERC, han coincidit fins i tot en el vocabulari en analitzar a què ens enfrontem. No seria difícil coincidir més sovint, vist que la col·lecció de dracs per matar que presenta l’espanyolisme recalcitrant i catalanofòbic és cada dia més àmplia i més notòria. “Escarni”, han dit. Turull, que dimecres va visitar Pujol, va parlar d’una “voluntat premeditada d’escarni i venjança”. Oriol Junqueras, ahir a la parada d’ERC, també va considerar evident que la decisió responia a una voluntat “d’escarni”. Segon Junqueras, “és una forma de corrompre la dignitat”. Felicitem-nos per la coincidència i perquè per una vegada no es fotin els plats pel cap. Felicitem-nos perquè, a més, tenen tota la raó del món i queden curts. El diccionari diu que l’escarni és una “burla cruel i humiliant”. L’àvia Neus diria que “si només fos escarni rai!”. Pretenen arribar molt més enllà que a la burla i humiliació que és del president Pujol. Volen demostrar que no tenen ni tindran compassió cristiana i que no dubtaran a atemorir-nos, colpejar-nos en la feblesa i provar d’aniquilar-nos. Va d’això. Com el cas del president Puigdemont. Són les grans peces de caça major el cap de les quals volen exhibir. Per això Pujol ha d’anar a Madrid i Puigdemont no pot entrar a Catalunya.

© El Punt Avui