Javier Tebas està tan indignat com jo content perquè es va tornar a xiular l’himne d’Espanya en la final de la copa. Assegura que xiular no és llibertat d’expressió i que farà tot el que estigui a les seves mans perquè la xiulada no es repeteixi. Amenaça amb sancions i diu que el que fan a la lliga de sancionar el club tant si han trobat els individus com si no, pot ser un bon començament. Se suposa que no sancionarà el club del camp on es jugui la final, perquè segons la sanció no voldrà posar-hi el camp ningú. I segons la sanció no servirà per a res. Se suposa que sancionarà l’equip a qui segueixi l’afició que xiuli, perquè ja se sap que es xiula quan hi ha un equip basc o un equip català o quan hi són tots dos. A mi, ja ho he escrit altres vegades, em reconforta que els manobres xiulin quan tenen ganes de xiular, encara que els de l’olla els diguin, demanin i recomanin que no ho facin. Fa dos anys (Mallorca-Athletic), havien estat dues olles les que havien sortit a treure el cap en nom del respecte institucional. Sempre el respecte institucional! La junta directiva de l’Athletic va fer un comunicat per un cantó i el lehendakari Urkullu, unes declaracions per l’altre. No vaig entendre per què no podien estar callats. A mi la xiulada al rei dels espanyols, al de la copa, és dels moments que més m’interessen. Si la gent vol xiular, que xiuli, punyeta! A veure si treuen el rei dels estadis com el varen treure de l’enquesta del CIS! Va, Tebas, sanciona a qui xiuli, bonic!

© El Punt Avui