L’extraordinari i poc conegut filòsof i escriptor alemany Ernst Jünger va concedir l’any 1995, en el centenari del seu naixement, tres entrevistes al filòsof germanista italià Franco Volpi i al periodista Antoni Gnoli, tres entrevistes que representen una mena de gran resum del pensament de Jünger.

Allà hi podem llegir la importància simbòlica que va tenir, i continua tenint, el desastre del Titanic del 1912 en la nostra societat. Jünger hi afirma el següent a través d’una metàfora que, pel seu pes icònic, podem qualificar de titànica: “El naufragi del Titanic és un símbol descomunal, començant pel nom del vaixell fins a la manera com es produí el daltabaix. És tot just l’enfonsament de la idea de Progrés. La perfecció de la tècnica de sobte és trastocada per l’accident; després de l’optimisme fatxenda arriba el pànic; després del luxe més exuberant, la destrucció; després de la glorificació del progrés a partir de la tecnologia, la catàstrofe.”

El filòsof germànic acabava per arrodonir que aquella tragèdia va ser realment tant o més colpidora que l’atemptat de les Torres Bessones........

© El Punt Avui