Una de les misèries del nostre pensament polític contemporani és que pateix d’una visió molt pobra i mediocre del passat històric de Catalunya. Més encara si hi afegim el marxisme de l’escola de Frankfurt i la manipulació constant d’una esquerra que, sota una falsa capa lluent de presumpte progrés, no deixa de ser un senzill “surt tu, que ja m’hi poso jo, els meus parents i, entre tots, ens apugem el sou quan ens convé”.

Hi ha tot de patums (polítics, politòlegs, analistes i tota mena de grimpaires diversos com ara tertulians, experts en matèries inversemblants i directors d’observatoris de qüestions encara més insòlites i ridícules) que televisions i ràdios públiques i privades ens ofereixen amb la seva xerrameca narcisista, que no passen mai de la Segona República espanyola com a màxima expressió de tot dret i llibertat possible.

A part de la falsedat d’aquest enlluernament per un període històric complex i sempre explicat interessadament des de qualsevol dels dos bàndols (quan, en realitat, n’hi havia més de dos), no s’han tractat mai realitats curioses que a mi mateix m’havien........

© El Punt Avui