Tots aquells que anunciaven la fi de la història i asseguraven que s’havien acabat les lluites ideològiques entre sistemes polítics; els que donaven per morts i enterrats els blocs d’esquerra i de dreta, haurien de revisar els vaticinis. Perquè la línia que separava una i altra ideologia s’ha anat eixamplant i ara ja és una trinxera llarga i profunda en una guerra política mundial.

És cert que, després de la desfeta de l’URSS, les democràcies liberals i l’economia de mercat van anar imposant-se com a model dominant. Des de llavors, però, el capitalisme ha punxat unes quantes vegades i ha portat a la ruïna i a la depressió molts ciutadans que hi confiaven. Alguns estan orgullosos de fer-se a ells mateixos, aspiren a ser d’una classe social diferent de la classe social en què han nascut, gràcies al seu esforç i a un cop de sort. D’altres defensem una certa intervenció de l’Estat (a poder ser propi) que garanteixi drets socials i distribueixi justament els impostos. Els dos models han anat trampejant gràcies a l’invent de la socialdemocràcia, que intentava buscar la via del mig, fins que han........

© El Punt Avui