Acabem el març, el mes que ens hem donat entre tots, que diria aquell, per deixar parlar les dones (i alguns homes) de temes de dones. Després, ja podem anar tirant fins que arriba el novembre, el 25-N, quan hi tornem i fem la llista de les assassinades per les seves parelles i exparelles. La resta de l’any, la presència de les dones en els espais centrals dels mitjans de comunicació és més aviat escassa. Soc conscient que ho dic des de la tribuna d’un diari que té una secció d’opinió paritària. Ara bé, si feu una ullada a altres mitjans, de tota mena i tot color, us en fareu una idea ràpida. El col·lectiu #OnSónLesDones en fa el recompte i les dades demostren que estem clarament subrepresentades. També un informe del CAC mostra com les veus expertes que apareixen en ràdios i televisions acostumen a ser masculines, mentre que els testimonis ocasionals són veus femenines. Elles són més consultades en els àmbits de l’educació i la salut. Ells, en la resta dels camps d’expertesa. La presència i la representació d’homes i dones en el debat públic té, evidentment, un impacte en la percepció que........

© El Punt Avui