La vila de Sitges, als temps dels nostres pares, tenia el sobrenom de “Platja d’Or” perquè formava una mitjalluna oberta i neta des de la Punta, sota l’emblemàtica església parroquial, que és des de sempre el seu més singular atractiu, fins a l’altre extrem amb la visió de l’hotel Terramar Palace i les seves pinedes i jardins. Dins d’aquesta mitjalluna, avui s’hi descriuen vuit platges, des de la inicial: la Fragata, fins a la de les Anquines. Platges urbanes que actualment se sumen a d’altres urbanes, dues semiurbanes, i cales i caletes. És evident la seva evolució i la del conjunt de tota la seva costa al llarg dels darrers anys. Això ha impulsat importants i documentats estudis que analitzen la casuística que ha generat aquesta proliferació. Aquests diversos estudis posen l’accent en el moviment de sorres, o en la seva evolució, en un estudi exhaustiu de tot el municipi. Amb tot sempre corre la brama de la pèrdua de sorra, que indefectiblement es genera anualment amb major o menor intensitat per mor dels temporals de llevant: els de les “faves” a finals d’hivern o inicis de primavera i els de tardor a inicis d’octubre. Sovint aquesta valoració es fa de manera simplista, car si analitzem el procés d’aquesta evolució, molt documentada, en aquests treballs, la realitat és........

© El Punt Avui