El llebetjol udolava, com si presagiés alguna angúnia global més, passada la mitjanit, hora atribuïda a les transfiguracions, anunciant calamitats terribles, amb aquestes bufades càlides i resseques que espetegaven contra les persianes i les feien vibrar, talment com si aquesta agitació sonora gens delicada formés part del malefici irreversible, sense possibilitat de........

© El Punt Avui