Era mitjan maig, però la xardor, impròpia de la primavera mediterrània fins ara coneguda i que només podria resistir qui ha crescut sota un porxo vora el Mississipí a glops de ginger ale, no va suposar cap impediment als lectors més àvids, al límit de la síndrome de Diògenes bibliòfila, perquè s’esperessin, impacients i civilitzats, abans de l’hora indicada pels........

© El Punt Avui