Hi ha una marca que delata la banyolinitat, un orgull tan o més envanit que el del gironí però menys exhibit en públic o, en tot cas, menys airejat publicitàriament. Aquest senyal, l’indicador de ser fill d’un paisatge concret, el qual atorga un carnet, que es pot perdre però que no caduca; la signatura d’aquesta banyolinitat activa és emprar la lletra E majúscula quan s’escriu Estany de Banyoles. És una manera d’exercir la militància, d’engrandir, d’una manera particular, el mot innombrable, llac, i que segons els científics és la paraula més precisa, la definició correcta per........

© El Punt Avui