Aquests dies hem tingut una fotografia política i civil que resumeix perfectament la situació del català al segle XXI: un país sencer pendent de si el papa tindrà la deferència de dedicar unes paraules a la llengua pròpia de Catalunya durant una visita oficial a Barcelona. I, quan finalment ho fa, esclata l’alleujament. Missatges de satisfacció, felicitacions, celebració. Una petita victòria. Però no hi ha res a celebrar.

El fet que el català hagi hagut de ser objecte de negociacions, pressions i reclamacions perquè fos present en una visita institucional del màxim representant de l’Església catòlica és, en realitat, la constatació d’una derrota. La derrota d’una llengua que fa massa temps que viu en una posició subordinada. La derrota d’un país que s’ha acostumat a pidolar allò que li correspondria per simple normalitat.

Catalunya ha posat els carrers, els equipaments, els dispositius de seguretat, els recursos públics i milions d’euros perquè la visita fos un èxit. Milers de ciutadans han suportat........

© El Punt Avui