La caiguda de la credibilitat política dins l’imaginari de la societat ha anat acompanyada de l’especialització de la carrera política dels mediocres que veuen el servei públic com una forma de perpetuar un ofici personal: les persones no entren en la política renunciant a una vida privada pròspera, sinó que s’hi aferren com a via de manteniment d’una carrera laboral que no podrien tenir fora d’aquesta. D’aquesta manera els soldats fidels de les causes partidistes no tenen cap problema a apartar la seva consciència personal a favor de les consignes del partit, perpetuant un comportament sectari propi d’un clericalisme jeràrquic preconciliar, o sigui, sacralitzen les idees dels seus mentre anul·len la singularitat del propi jo per salvaguardar qui li dona la possibilitat d’exercir un càrrec públic qualsevol: ni els capellans són tan fidels a les directrius del Papa.

Així doncs, en aquesta estructura viciosa de favors en què els partits funcionen com empreses necessitades de beneficis econòmics i que alhora necessiten bones relacions amb els poders fàctics per tenir un bon posicionament mediàtic pel que fa a........

© El Punt Avui