L’escriptor Jean-Yves Jouannais era en una platja de la Vendée ajudant els fills a construir un castell a la sorra quan es va adonar que hi havia alguna cosa torbadora en aquest joc innocent de cada estiu. En realitat, no es tractava d’aixecar un castell sòlid i més o menys bonic, sinó de posar un dic al mar, d’interposar una fortalesa entre l’oceà i la terra. Un acte de guerra, una estratègia defensiva. Observant com la nena s’estava avorrint de fer flams amb la galleda, i com el nen començava a obrir fossats al peu de la muralla, amb el desig inconscient que l’aigua en desfés els fonaments, va raonar que l’objectiu últim d’aixecar un castell de sorra és veure com és envestit i derrotat pel mar, “comprovar com més aviat millor fins a quin punt el combat és sense esperança”. Ningú no aixeca els seus castells lluny de la riba, ben mirat, sinó........

© El Punt Avui