Som i serem el que votem (I)
Recordaran que, durant la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024, un dels corrents més irreductibles de l’independentisme i del catalanisme va fer gala de l’abstenció. Segons defensaven, calia enviar un avís contundent als partits nacionalistes per la manera com havien gestionat el postprocés. El desencís era evident i es demanava una abstenció massiva com a mostra de protesta i d’enuig.
Ja aleshores aquella campanya em semblava profundament lesiva per als interessos del catalanisme polític. Costava d’entendre que alguns no veiessin que era, probablement, la millor operació imaginable per a l’unionisme. Perquè, mentre una part del vot nacionalista es quedava a casa, era evident que els seus adversaris sí que anirien a votar, i ho farien mobilitzats i convençuts.
Des d’aquell moment, una part del que ens està........
