No hi ha guerres bones, però sí que n’hi ha d’útils. Assumir-ho incomoda, perquè trenca amb el relat confortable dels qui es limiten a condemnar-les des d’una superioritat moral estèril. La guerra desborda qualsevol marc ètic, i oposar-s’hi és legítim, però insuficient si no va acompanyat d’una anàlisi freda, despullada de consignes. Perquè, ens agradi o no, les guerres no només destrueixen: també revelen.

El primer que cau en una guerra és la veritat. No pas perquè desaparegui, sinó perquè queda sepultada sota capes de propaganda, d’interessos i d’emocions. La militància —política, mediàtica o ideològica— amplifica relats parcials fins a convertir-los en veritats absolutes. I així, fins i tot aquells que es consideren informats acaben atrapats en una teranyina i en uns marcs mentals que dificulten entendre què està passant........

© El Punt Avui