Falta poc més d’un any per a les eleccions municipals i a les formacions polítiques locals s’incrementa l’agitació. Creix el municipalisme, s’esmola la mirada sobre els afers públics i qui més qui menys procura anar concretant els candidats. Ja s’ha dit que vivim immersos en temps dels clarobscurs descrits per Gramsci i que, entre tants monstres escampats pel món, nosaltres també hem quedat servits. I ara, a rebuf del clarobscur que ens va deixar el trauma de l’1 d’Octubre, tenim Aliança Catalana procurant definir les candidatures. Ho fan amb moltes més dificultats de les que s’imaginaven i abraçant-se tant a exponents d’allò que definien despectivament com processistes com a exmilitants de formacions nítidament avaladores del 155 sempre que guardin una aspiració frustrada a la vesícula biliar i puguin parlar amb verí de la immigració i la seguretat. Res a dir sobre les motivacions de cada candidat. A la política municipal, s’hi arriba per compromís amb la pròpia societat o amb les pròpies conviccions, per oportunisme, per vanitat o per ressentiment i això, més enllà de les legítimes........

© El Punt Avui