El “no a la guerra” que va entonar ahir Pedro Sánchez com a resposta a l’amenaça de Donald Trump de tallar les relacions comercials amb Espanya per la negativa que s’utilitzin les bases de Rota i Morón és una plantada davant del president nord-americà, però també un moviment tàctic que permet al líder del PSOE reagrupar el vot d’esquerra a Espanya, en un moment en què estava dispers. I també agitar-lo, quan estava altament desmobilitzat. És, a més, una estratègia de futur, en un context en què ja queda força clar que la guerra entre Estats Units, Israel i l’Iran, que comença a escalar a altres països de la zona, no serà de resolució ràpida. En la seva oposició a Trump, Sánchez es rellança internacionalment rescatant el lema popularitzat el 2003 en contra de la invasió de l’Iraq al marge de l’ONU patrocinada per l’anomenat trio de les Açores, que formaven José María Aznar, Tony Blair i George W. Bush. També es propulsa internament a l’Estat com el líder en defensa de la pau que no tem plantar cara al que és amb tota probabilitat l’home més poderós del món. Alberto Núñez Feijóo l’acusava de perjudicar la seguretat d’Espanya per interessos electorals. El càlcul polític, està clar, és present en tot posicionament.

© El Punt Avui