Viure a Roma vol dir passar moltes hores als embussos. Atrapats en aquesta processó de llauna, els ocupants dels cotxes fem tots la mateixa cara barreja d’impaciència i resignació. S’ha fet fosc i al final del carrer es veuen els llums del Colosseu, que ens espera impertèrrit. Quants vaffaculo deu haver sentit, avui? També és això, viure a Roma: sovint les discussions de trànsit tenen decorats majestuosos. De sobte, uns homes calbs i panxuts vestits de negre surten d’un cotxe de la fila per mirar cap amunt. Donen instruccions a dos més que lliguen amb poca traça una pancarta enorme al pont dels Annibaldi, que travessa la via. “Més a mà dreta, collons!” D’una revolada, el Colosseu ha quedat amagat per una inscripció gegant que diu en majúscules: “Veig Satanàs caure com un llampec. Benvingut, Peter Thiel”.

La frase, atribuïda a Jesús, és de l’evangeli segons sant Lluc. L’estrambòtica pancarta, que tapa la vista del Colosseu des d’una de les vies més transitades, dona la benvinguda a l’oligarca tecnoreaccionari, patrocinador de Trump i JD Vance, que ha vingut a Roma a impartir una sèrie de pretensioses xerrades a porta tancada sobre un dels seus temes preferits: l’Anticrist. L’ha penjada un grup d’extrema dreta nascut com a pàgina de Facebook i Instagram de denúncia de la degradació de la ciutat amb mems alarmistes i vídeos virals. Quan va agafar embranzida, el contingut, farcit de notícies falses, es va tornar obertament racista i al servei d’interessos polítics concrets.

És un patró que veiem a tot arreu: t’apuntes a una pàgina que denuncia el mal estat del carrer on vius, massa brut, descuidat i poc il·luminat. Al cap de poc, sense saber com, t’adones que el grup es dedica a capitalitzar la justa indignació per fer propaganda en contra de tots els partits excepte l’extrema dreta, a atiar el malestar i la desconfiança entre veïns i cap als mitjans d’informació, ja que, oh, miracle!, només el noi de la pàgina coneix la veritat del món.

El cas italià, com de costum, serveix per entendre el mecanisme darrere d’aquest fenomen global. El gener de l’any passat, els fundadors de la pàgina que han penjat la pancarta es van reunir amb emissaris d’un altre magnat reaccionari, Elon Musk, que també patrocina l’extrema dreta d’Europa per afeblir-ne la democràcia, un destorb per maximitzar beneficis. Després de la reunió, el fundador de la pàgina, un personatge histriònic amb la cara tatuada i poc propens a guardar secrets, va anunciar que s’havia compromès a difondre la idea de “remigració”, la teoria d’origen neonazi que proposa fer deportacions massives en funció de l’origen ètnic, que els ideòlegs ultradretans prediquen fa uns anys. Des d’aleshores, les xifres van créixer a tota vela. Avui, té 1,6 milions de seguidors entre Instagram i Telegram i es dedica a fer campanya a favor del govern de Meloni, de Trump i del moviment MAGA estatunidenc.

Roma ha acollit Thiel i la seva prèdica apocalíptica de la mateixa manera que els qui estaven atrapats a l’embús van presenciar la penjada de la pancarta que li feia la gara-gara: amb indiferència i sornegueria. Poques coses més romanes que despatxar amb un copet a l’esquena qui té la gosadia de venir a explicar l’Anticrist al cor de la cristiandat, on tenim més teòlegs –dels de debò– per metre quadrat que pizzeries.

El discurs de Thiel, des d’un punt de vista filosòfic, és l’exemple més llampant de com vestir de sofisticació la superficialitat és sempre perillós: potineja conceptes que als anys més foscos del segle passat van servir a Carl Schmitt per justificar el nazisme. Per al cofundador de Palantir, l’empresa que ven sistemes de vigilància i d’anàlisi de dades a governs de mig món, l’Anticrist són els qui volen posar regles als seus negocis. És a dir: els organismes internacionals i els governs que vulguin respectar les regles del joc sorgides després de la Segona Guerra Mundial. I com que per a ell “la llibertat és incompatible amb la democràcia”, es dedica a finançar els senyors de la guerra que, un cop al poder, li compren la tecnologia amb què cometen genocidis i guerres il·legals per satisfer egos i cobdícies insaciables. Que qui finança la fi del món es dediqui a predicar-la és la quadratura perfecta del cercle de la distopia que vivim. Tant de bo el cinisme disfressat d’intel·lectualitat acabi com la pancarta que, durant uns dies, ha gosat tapar-nos la vista del Colosseu: estripat pel seu propi pes.

© El Punt Avui