El debat sobre el caos ferroviari a Catalunya acostuma a girar al voltant de xifres, competències i infraestructures. Retards, cancel·lacions, inversions pendents i responsabilitats polítiques omplen titulars i declaracions. Tot plegat és important, però hi ha una dimensió massa sovint invisibilitzada i profundament corrosiva: l’impacte psicològic que aquest mal funcionament té sobre el benestar emocional de centenars de milers de persones que utilitzen el tren cada dia.

Quan una persona no sap si arribarà a la feina a l’hora, si podrà recollir la mainada a temps o si tornarà a casa amb una, dues o tres hores de retard, no només perd temps. Perd seguretat, predictibilitat i sensació de control. I aquests elements són bàsics per a l’equilibri emocional. La incertesa constant activa mecanismes d’estrès crònic: el cos i la ment entren en estat d’alerta permanent, preparats per gestionar una amenaça que, paradoxalment, no es pot evitar ni resoldre.

La psicologia i la neurociència fa temps que alerten dels efectes de l’estrès........

© El Punt Avui