L’ascensor social està aturat i la classe mitjana s’ha quedat entre dos pisos, en precari i sense poder. El destí de les classes mitjanes ha estat pagar totes les crisis econòmiques, encara que d’altres ho hagin passat pitjor. La fatiga és gran, el manteniment de l’Estat de benestar i l’aportació a l’estabilitat política han perdut potència. La mesocràcia de sempre va fossilitzant-se. Cada vegada la classe mitjana perd estil de vida i capacitat d’estalvi. Ja ningú li agraeix que fos la sustentació d’Occident. Vet aquí que reapareixen profetes que els instints de classe mitjana tenien sense altaveu. Els analistes ens explicaran qualsevol dia com la crisi de les classes mitjanes pot considerar-se un element del procés secessionista a Catalunya.

Com és........

© El Periódico (CAT)