Al món i el 2024, les Nacions Unides van assenyalar que hi havia 304 milions de migrants, una mica menys d’un 4% de la població mundial (UN International Migration, 2024). També va deixar clara l’obvietat que la immigració es dirigeix dels països pobres als rics. I Espanya, a aquest efecte, és un país ric, d’immigració, per tant. Arriben immigrants al nostre barri, tots ens són desconeguts i molts són diferents de nosaltres: són d’altres races, de diferents religions o llengües, d’altres estils de vida, o una mica de tot alhora.

La prevenció davant el que ens és desconegut és natural, però l’animadversió al que és diferent és lamentable. I és fàcil passar d’una a l’altra, sobretot si, tot i que els immigrants s’arrelin al nostre veïnat, molts d’ells persegueixen continuar sent diferents, i no es volen assimilar als locals de tota la vida, de manera que bastants de nosaltres creurem que això posa en perill la nostra ancestral manera de ser, de viure, de relacionar-nos i fins i tot de parlar i escriure.

Això........

© El Periódico (CAT)