L’escalada militar després de l’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran torna a col·locar Espanya davant la disjuntiva d’elegir entre ser actor del seu propi destí o tornar a ser la comparsa d’altres en les seves estratègies particulars.

La posició del Govern ha sigut clara: no a la guerra, no a la vulneració del dret internacional i no a repetir els errors del passat.

És una convicció ferma que segueix la mateixa lògica i coherència que aquest Govern ha demostrat en els últims anys: a Ucraïna, defensant la sobirania davant la invasió russa, o a Gaza, exigint l’alto el foc quan d’altres evitaven incomodar els seus aliats. I, sempre, denunciant l’atropellament en tots els casos de la legalitat internacional.

Ara, amb l’Iran, la coherència és la mateixa: rebutjar l’integrisme dels aiatol·làs no implica recolzar una escalada bèl·lica que pot incendiar l’Orient Mitjà, desestabilitzar l’economia global i desembocar en un escenari internacional de conseqüències absolutament........

© El Periódico (CAT)