Hi ha expressions que expliquen una crisi millor que una compareixença. "Coses que passen", va dir el ministre de l’Interior davant la tragèdia migratòria de Ceuta. Tres paraules suficients per rebaixar un fet extraordinari a accident, i així alleujar de passada la incòmoda càrrega de les responsabilitats. Però hi ha coses que passen i coses que es deixen passar. Les primeres poden ser imprevisibles. Les segones deixen de ser-ho quan es repeteixen. I poques coses hi ha menys imprevisibles que una crisi migratòria en una frontera l’estabilitat de la qual depèn, en bona mesura, de la voluntat del veí.

CEUTA NO POT AMB TOT.

L’arribada massiva d’immigrants, el desbordament de l’acollida i la presència de milers de menors han situat una ciutat de 83.000 habitants davant un problema que supera les seves dimensions. Espanya continua anomenant crisi el que fa temps va deixar de ser excepcional. No tenim una política migratòria capaç d’anticipar-se, sinó una política de reacció: primer arriba l’allau; després, els ministres; més tard, les carpes, els trasllats i el repartiment de culpes.

TRES PROBLEMES NO, UN.

Una cosa és protegir una frontera, obligació elemental de l’Estat. Una altra, gestionar la immigració irregular........

© El Periódico (CAT)