Recurso de llaves de una vivienda. EUROPA PRESS / EUROPA PRESS

Unes claus compleixen un destí que segurament no és obrir o tancar portes. Potser les portes siguin l’amable tapadora que fan servir per enganyar els nostres sentits sobre la seva vocació, com quan un espia es fa passar per empleat d’una agència de viatges, a semblança dels protagonistes de The Americans. Tota clau, o tot joc de claus, està condemnat a perdre’s. És la seva manera de complir el seu destí. Neix, diguem, per establir amb tu un vincle inevitable, semblant al dels familiars entre si, i amb el temps desaparèixer i donar-te un ensurt de mort, i si hi ha sort, més endavant reaparèixer. Poques pors com perdre les claus de casa o del cotxe. Jo només temo més caure per unes escales. Després d’això el........

© El Periódico (CAT)