Em vaig despertar dimecres, després de la nit de Sant Joan, amb un lleuger mal de cap, i em va agradar. Significava que no estava bé del tot, però significava, per sobre d’això, que no estava malament. No estar malament defineix un estat d’ànim que gairebé prefereixo que estar bé, que, clarament, representa sempre una exageració. Dius que estàs bé per no haver de ficar-te en detalls, perquè no et ve de gust parlar, segurament, però també perquè acabarien notant que bé, bé, no és que estiguis. Em vaig despertar amb un lleuger mal de cap i me’n vaig alegrar, dic, perquè no era espantós, ni tan sols era un dolor a seques. Se’m presentava lleugerament, a la manera d’aquest algú que truca a la porta de casa –i et desperta– només per dir-te........

© El Periódico (CAT)